Etiquetas

, , ,

La ment humana es una part de nosaltres tan complexa com essencial. Creiem que la dominem en el nostre dia a dia i que acumula les experiències que hem viscut i el coneixement que hem aprés per tal de saber desenvolupar-nos en els límits del què la societat creu correcte. Tampoc ens podem oblidar del conjunt d’emocions i sentiments que defineixen el nostre caràcter i que sovint solem amagar a ulls de la majoria .

Però la ment és molt més que això, s’han realitzat molts estudis de la psique humana per tal de tenir una idea aproximada de per què algunes experiències viscudes s’obliden temporalment fins que un dia, sense raó aparent, tornen a la superfície amb més força que mai, impedint que aquesta persona pugui viure amb normalitat i arribi, fins i tot, a comportar-se com si ja no fos una persona totalment diferent. La feina dels professionals és llavors tractar d’esbrinar l’arrel d’aquest problema, a vegades tan profunda que cal obrir ferides que un cop surtin a la llum faran que aquesta persona i les del seu voltant no tornin a ser les mateixes. Tots creiem que estem sans i que això no ens hauria de passar mai però, som realment conscients del mal que ens habita?

El que és sorprenent-va dir Laura mentre s’alçava i caminava cap a la porta- és que el monstre sigui l’encarregat de guardar les claus de la seva pròpia gàbia.

La Laura es una jove psiquiatra amb una bona feina i reputació que decideix deixar d’exercir la professió que tant admira quan una de les seves pacients pren la dràstica decisió de treure’s la vida sense que ella arribi a temps d’evitar-ho. Des de llavors la seva vida sembla ensorrar-se davant d’ella: la culpabilitat i el desconcert impedeixen que pensi amb claredat a l’hora d’avaluar als seus pacients i descobreix que el seu home, en Víctor, l’enganya amb una altre dona. A partir de llavors decideix demanar-se una excedència a la feina i separar-se d’en Víctor per començar una vida independent per tal d’intentar trobar-se a ella mateixa i recuperar la il·lusió que anys enrere tenia pel mon que la envoltava.

El que no pot imaginar és que una tarda qualsevol, en Víctor acudeixi a casa seva per demanar-li ajuda amb el seu cosí Daniel, que ha patit un episodi psicòtic a la seva feina sense cap raó aparent. Al principi, la Laura li recorda que no està preparada per tractar a ningú després del què va passar amb la seva anterior pacient en un intent de seguir allunyada del seu ex-home, però en Víctor insisteix en demanar-li aquest últim favor personal i ella acaba accedint. El que ella encara no sap és que acaba d’acceptar un gran repte que posarà a prova la seva veritable naturalesa i la del seu pacient.

No sóc cap pervers, però no em faig moltes il·lusions sobre mi. Sé que alguna cosa no està del tot clara, aquí dins. Em tanco perquè no sé quin monstre m’habita.

A través de capítols curs i absorbents acompanyem a la Laura en les seves sessions amb en Daniel i anirem coneixent el passat d’ell a través de records confosos i malsons inquietants escrits amb un estil directe que ens mostraran la terrible realitat que s’amaga en el fons de la seva ment. Per una altra part, també la Laura s’haurà d’enfrontar a les seves pors per poder ser capaç d’acompanyar al seu pacient fins al final i així poder descobrir la veritat que s’amaga en el passat d’una família aparentment perfecte, tot i que això signifiqui remoure uns records ocults en el fons de les seves ànimes.

 

 

Pasqual Alapont és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, ha seguit altres camins professionals, sempre que ha estat possible relacionats amb el món del llibre. Ha desenvolupat el seu treball a cavall de la literatura i el teatre, on ha fet d’editor, traductor, guionista i dramaturg, actor i director d’escena. A més de les obres infantils i juvenils, ha publicat una novel·la per a adults i ha estrenat cinc obres de teatre.

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncios