Etiquetas

, ,

Comprar: Amazon

En aquest llibre coneixem a quatre adolescents amb vides molt diferents que, tot i estudiar al mateix institut, no tenen cap lligam a part de saludar-se al entrar a les classes i seguir amb la seva rutina: En Peter és un noi esportista i popular que compleix totes les expectatives dels seus pares i que també surt amb la noia més guapa i popular del centre, tot i que comença a replantejar-se la seva vida a llarg termini i els objectius que vol aconseguir.

La Eliza es una noia apassionada per la fotografia, que un bon dia es fa un petó amb en Peter i el rumor comença a escampar-se sense control per tot l’institut, cosa que perjudica molt la imatge que els altres tenen d’ella. A més, la seva família també passa per una situació molt complicada ja que el seu pare té un càncer terminal i la seva mare els va abandonar per marxar a Hawaii amb el seu amant.

L’Andy és la típica definició de “bala perduda”, un noi amb una família absent i que gairebé mai assisteix a les classes, ja que prefereix donar voltes amb el seu monopatí i fumar amb en Bobo, el seu millor amic i també la pitjor influència que pot arribar a tenir. Li encanta composar cançons i amb el seu amic formen un conjunt de música rock anomenat Perineu.

Per últim, l’Anita es una bona noia, educada, llesta i compromesa amb les causes socials que té el somni de convertir-se en una gran cantant, tot i que els seus pares no hi estan gens d’acord, ja que prefereixen que la seva filla tingui una carrera amb renom i no pas la vida bohèmia dels musics.

Ara ja coneixeu millor als protagonistes d’aquesta historia, quatre joves amb caràcters, ideals i objectius molt diferents que es troben en la mateixa situació límit: D’aquí a dos mesos, un asteroide anomenat “Ardor” arribarà fins al nostre planeta amb conseqüències catastròfiques. Només hi ha un 66% de probabilitats que no extingeixi la vida a la Terra i cap científic pot predir quin serà el destí de la humanitat. Un cop feta aquesta dura revelació, els 4 nois i noies trobaran entre el caos i la desesperació un bri d’esperança que els farà seguir endavant i unirà els seus destins per sempre.

“Així que et penses que tu i jo compartim un karass?- Va preguntar ella.

El sempre útil Urban Dictionary definia el mot com: “Un grup de persones unides d’una manera còsmicament significativa, tot i que el nexe superficial no sigui evident.”

Un dels aspectes que jo destacaria de la novel·la és la construcció dels personatges, crec que cada un dels adolescents que hi apareixen tenen un físic, caràcter i unes idees molt ben definides i cada decisió que prenen només serveix per reafirmar la seva identitat. Tot i això, els nostres protagonistes experimenten una evolució molt gran durant la història, propiciada per l’imminent arribada de l’asteroide.

A més, també és interessant veure en primera persona com, els primers dies després de l’anunci del President dels Estats Units, els habitants d’una ciutat important com Seattle aparenten una estranya normalitat i tracten la notícia com un malson que els atemoreix des de la llunyania i el qual no s’atreveixen a reconèixer com una terrible veritat. Llavors, conforme van passant els dies i les setmanes, aquesta normalitat es veu convertida en tocs de queda, un control policial cada cop més estricte, rebel·lió, violència i desesperació.

La vida era massa curta? És clar, mai hi havia prou temps per fer tot el que volies fer. I és clar que no, si fos més llarga, la valoraries menys del que ja la menyspreaves.

Com a aspecte menys positiu, no m’ha agradat tant que els quatre protagonistes fossin els típics estereotips d’adolescents en l’etapa de l’institut: el noi guapo i popular, la noia intel·ligent, el noi problemàtic i la noia silenciosa i diferent. Per aquest motiu els primers capítols m’han semblat bastant previsibles.

Per últim, el final no m’ha decebut però tampoc ha set del tot el que jo esperava, el desenllaç és bastant obert i deixa els futurs esdeveniments a la imaginació del lector, ja que el llibre no té cap segona part. Crec que durant tota la novel·la el lector espera poder llegir l’esperat final i l’escena que l’acompanya i que l’autor el priva d’aquesta possibilitat.

Tot i això, crec que és una lectura entretinguda i força àgil que ens parla sobre el comportament de la societat en una situació límit i com aquest es degrada fins que el pànic i la por amenacen amb apropiar-se de tot. I també ens parla de com quatre joves sense cap connexió aparent troben el seu motiu per viure i la seva llum en la foscor.

Era millor viure pel bé d’un mateix o pel bé dels altres? Pel bé d’un mateix,és clar, ja que fer-se responsable de la felicitat dels altres era una bogeria. I pels altres, és clar, perquè l’egoisme era una manera d’aïllar-te, quan tothom sabia que la veritable felicitat eren l’amistat i l’amor.

 

 

Tommy Wallach és escriptor i músic i viu a Brooklyn. Aquesta novel·la, la seva primera obra, ha estat traduïda a més d’una desena d’idiomes. Ha publicat textos en revistes com McSweeny’s, Wired, Salon i moltes altres. Com a músic és autor de dos treballs, incloent-t’hi la banda sonora d’aquest llibre.

www.tommywallach.com

Anuncios