Etiquetas

, , ,

COMPRAR: Amazon

Pot ser que els que mai hem patit un acte de racisme en primera persona ens costi imaginar que actualment molta gent continua oprimida pel seu color de pell, famílies amb vides constantment condicionades i abocades a un futur incert pel sol fet d’haver nascut amb un color de pell fosca.

Però, tot i no haver-ho patit mai, podem posar-nos en aquesta situació gràcies a històries com “L’odi que dónes” i a grans narradors com Angie Thomas, que ens fan recordar la màgia que tenen els llibres de fer-nos viure centenars de vides diferents a la nostra i que puguem arribar a sentir el mateix que els seus protagonistes.

En aquest cas la protagonista és la Starr, una noia negra de 16 anys que viu amb la seva família a Garden Heights, un suburbi governat per dues bandes rivals de traficants de drogues, els Garden Disciples i els King Lords, que provoquen enfrontaments gairebé diaris i dificulten encara més la vida a una comunitat amb pocs recursos.

La Starr i els seus germans, en Seven i en Sekani, no acudeixen al institut públic de Garden Heights com la resta dels joves del barri, ells van a la Williamson, un institut privat per a gent amb recursos on la majoria d’alumnes són blancs que provenen de famílies riques.

Aquest fet fa que la Starr divideixi la seva vida en dos mons oposats que produeixen en ella en enfrontament intern constant: No es pot comportar de la mateixa manera al seu barri que al seu institut ja les companyies son totalment diferents i les seves vides també, a més, vol allunyar-se de l’estereotip de noia que viu a un suburbi. Aquest dilema fa que es vulgui centrar en la part on ella pot ser qui vulgui sense pensar en els problemes del seu barri i això provoca que deixi de banda als seus amics de la infància, que encara segueixen atrapats a Garden Heights.

No obstant, aquesta estabilitat que ella manté entre els seus dos mons es capgira completament quan un policia blanc mata a trets al seu millor amic quan ell la portava a casa amb el seu cotxe després d’una festa a Garden Heights. El policia s’excusa dient que el noi anava armat i tots dos havien tingut una actitud agressiva amb ell, però la Starr, única testimoni del fet, sap que tot això és mentida i que va disparar sense cap motiu.

El fet d’haver presenciat aquesta gran injustícia fa que es penedeixi d’haver ocultat als seus amics de la Williamson i a en Chris, la seva parella, la seva vida al seu barri i d’haver-se distanciat de qui la coneixia millor. I, amb la idea de fer justícia pel seu amic i per tots els actes de violència racista que es porten a terme, ella decideix lluitar fins a les darreres conseqüències per què no torni a passar una cosa semblant.

Aquest es el problema. Deixem que la gent digui coses, i les diuen tantes vegades que ells ho acaben trobant acceptable i nosaltres ho trobem normal. Per a què serveix tenir veu si calles quan no ho hauries de fer?

Per desgràcia, les injustícies i la violència racista amb la que ha de conviure la Starr i la seva família tenen una base molt real, per tant, amb aquest llibre la autora denuncia aquests fets des del punt de vista d’algú que els pateix en primera persona i així fer que els lectors coneguin un exemple realista de com poden enfrontar les víctimes una situació límit com aquesta.

Font: La Razón (17-6-17)

Tot i això, aquest llibre no només és una historia sobre el racisme i la violència policial presents en la nostra societat. També ens parla de persones que tenen la valentia de posar veu a aquestes injustícies i lluitar contra elles amb l’esperança d’un futur millor, no tan sols per a ells, sinó per a tota la seva comunitat i les generacions que estan per venir.

En conclusió, “L’odi que dónes” és un llibre reivindicatiu que ens fa obrir els ulls a una realitat que molta gent pateix actualment. Una història emotiva on la culpa i els remordiments d’una noia la faran lluitar fins les últimes conseqüències per poder obtenir justícia pel seu amic.

Anuncios